Catalunya Catalana

Unitat Nacional Catalana s’adhereix al Manifest LA NOVA IMMIGRACIÓ, UNA DOBLE ESPERANÇA, creiem que la supervivència de la Nació Catalana passa per la integració de la gent que s’incorpora a la nostra comunitat.

LA NOVA IMMIGRACIÓ, UNA DOBLE ESPERANÇA 

Unitat Nacional Catalana s’adhereix al Manifest LA NOVA IMMIGRACIÓ, UNA DOBLE ESPERANÇA, creiem que la supervivència de la Nació Catalana passa per la integració de la gent que s’incorpora a la nostra comunitat.

Els sotasignats volem expressar públicament la nostra convicció que l’anomenada compon un col·lectiu que juga un paper indispensable en la nostra societat i que, per això, és urgent de propiciar la seva incorporació en el redreçament econòmic, en la consecució d’un repartiment més just de la riquesa i, en definitiva, en el procés de reconstrucció nacional. Cal que els tinguin els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans que vivim i treballem en aquest porció del món que constitueix l’espai comunicacional català. I en aquesta via pensem que l’assumpció de la llengua del país d’acollida és una eina primordial per a una incorporació plena. Quan un immigrat utilitza la llengua catalana desperta simpatia automàticament entre un gran sector de la població. Segurament perquè demostra així la seva voluntat d’incorporar-se a la societat que l’acull. Convé impulsar públicament l’extensió del fenomen, de la mateixa manera que convé fomentar entre els autòctons la certesa que el futur de la llengua, el progrés social i la causa catalana demanen sense espera la participació dels nous Catalans.

Manuel Costa-Pau (editor), Enric Pujol (historiador i periodista), Pere Ignasi Fages Mir (productor de cinema), Agustí Colomines (historiador), Francesc Candel (escriptor), Joan Vives i Solervicenç (editor), Ferran Ymbert (mestre), Lluís Torner Pous (ensenyant), Josep Almela Garcia (administratiu), Josep M. Casablanques (artista plàstic), Elisenda Paluzie (professora UB), Rosa M. Tries (advocada i editora), Conrad Sala (músic i cantant), Daniel Bonaventura (periodista), Carles Castellanos (professor UAB), Albert Vergés (sindicalista universitari), Carme Prados Casado (economista), Miquel Sanchez (cartellista), Lluïsa Bea Florença (ensenyant), Antoni Sant Blanc (advocat), Emili Mora Marull (hostaler), Santiago Cucurella (historiador), Raimon Fernandez (repartidor), Adrià Perez, Rafael Aracil (UB), Antoni Segura (catedràtic de la Universitat de Barcelona), Albert Pons (ensenyant), Enric Olivé-Serret (degà de la facultat de lletres de Tarragona), Joan Brussosa Bassas, Glòria Sanz Pinyol (escriptors i ensenyant), Salvador Cardús (sociòleg), Maria Francisco (pedagoga), Eusebi Alerm de Buen (ensenyant), Teresa Pou Lleonart (ensenyant), Marcel Dalmau (artista plàstic), Toni Strubell (des d’Euskadi), Eduard Cirera Prats, Carles Bonet (diputat), Joan Colomines i Puig, Vincent Olmos (ensenyant i editor), Àngels Casellas, Jofre Janué Miret (meteoròleg), Dolors, Quim Gibert (psicòleg), Miquel Martí (filòsof), Núria Cruells, Carme Canet, Ricard Colom, Alfred Bosch, Josep M. Figueres, Marició Janué Miret (historiadora), Ariadna Àlvarez (arquitecte), Gerard Horta (antropòleg i poeta).

COMUNICAT D’UNITAT NACIONAL CATALANA SOBRE LA “FERIA DE ABRIL” 2001

Manifestem el nostre rebuig enfront la celebració en terres catalanes (enguany en el Poblenou, Barcelona) de la denominada “Feria de Abril”, per considerar-la un atac a la nostre cultura i un atemptat a la convivència en el nostre país.

Any rere any la FECAC organitza aquesta “feria” on es despleguen activitats anti-catalanes, atiades per entitats marcadament espanyolistes com ara el Fòrum Babel, Convivencia Cívica o l’associació Cervantes, amb la intenció d’atreure la immigració andalusa a postures lerrouxistes.

Ni la FECAC ni el seu president en García Prieto representen, com pretenen, al conjunt de la immigració andalusa, sinó a la minoria més xenòfoba i endarrerida d’aquest col·lectiu. D’aquesta manera la “feria”, enlloc de ser una mostra de la cultura andalusa (que mereix els nostre respecte) esdevé el producte del desarrelament d’una part dels andalusos residents a Catalunya, que busquen en l’espanyolisme més ranci una excusa per no integrar-se en la societat que els ha acollit. Per tant, fem una crida a tots els catalans i catalanes, sigui quin sigui el seu origen, i a les entitats i partits polítics catalans a no participar en aquesta farsa espanyolista i manipuladora dels sentiments del poble andalús.

NO A LA COLONITZACIÓ CULTURAL !
ANDALUSIA ANDALUSA !
CATALUNYA CATALANA !
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana
3 d’abril de 2001

Santos Santamaria, Mosso d’Esquadra, assassinat per ETA.

Santos Santamaria, policia català, membre dels Mossos d’Esquadra ha estat assassinat per l’organització ETA. És el primer cop que un membre de les forces nacionals de seguretat de Catalunya és assassinat pels que diuen defensar la llibertat del seu país.

Hem de negar la condició de lluitadors de la llibertat als membres d’ETA, aquesta gent actua a casa nostra com ho fa a Espanya per la senzilla raó que consideren Catalunya com part d’Espanya.

Per altra part hem de denunciar als qui volen donar suport polític a ETA des de Catalunya, és del tot inacceptable recolzar les activitats d’ETA i encara més quan ho fan des de postures suposadament independentistes, els nacionalistes catalans, els que lluitem per la independència de Catalunya, rebutgem les accions terroristes d’ETA al nostre país. A més donem suport als Mossos d’Esquadra com policia integral a Catalunya, tota campanya contra els Mossos d’Esquadra és un recolzament a la perpetuació de les forces de seguretat espanyoles al nostre país.

ETA Fora de Catalunya!
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 19 de Març de l’any 2001.

Contra la repressió

UNC condemna l’assassinat a Madrid de l’anarquista Emilio Mejía i es solidaritza amb els seus familiars i companys. Denunciem enèrgicament la repressió de l’Estat espanyol, que comença contra els més dèbils ideològicament i més aïllats socialment, a fi d’anar dividint tots els opositors, enfrontar-nos i reprimir-nos per separat i un darrere l’altre. Hi veiem clares les tàctiques nazis de començar contra els nacionalistes, anarquistes, i seguir contra tots els que lluiten contra l’Estat espanyol en un audaç in crescendo permanent molt dosificat. És menester la solidaritat antirepressiva amb els repressaliats per part de l’Estat espanyol malgrat la seva ideologia sigui ben diferent a la nostra. Som demòcrates i reivindiquem els drets democràtics per a tothom, ideologia a banda; tal com especifica la “Constitución española” que els que més la defensen són els que més l’ignoren quan els interessa per als seus crims.

Ernest Lluch, ha estat assassinat !

Com a catalans, nacionalistes i independentistes hem de denunciar l’assassinat de l’Ernest Lluch. No importa que els assassins proclamin que lluiten per la llibertat del seu poble, en realitat ataquen la llibertat i la convivència del poble català. Amb l’assassinat de l’Ernest Lluch s’ha eixamplat encara més l’escletxa que hi ha entre el nacionalisme català i els que diuen defensar la llibertat d’Euskadi tot emprant com argument la violència gratuïta i injustificable.

Volem la llibertat, la independència tant per Euskadi com pels Països Catalans però l’assassinat dels que no pensen com nosaltres sols serveix per arraconar cap a la marginalitat el moviment independentista. Ernest Lluch era una persona dialogant, un català que havia pres una posició ideològica molt determinada però que creia en el seu país i lluitava per la convivència i la llibertat, i ara, gent forana, han vingut a casa nostra per assassinar-lo.

ETA i GRAPO actuen als Països Catalans com forces armades estrangeres, senzillament són forces d’ocupació com poden ser-ho els aparells de seguretat de l’estat, per això hem de denunciar la seva actuació i considerar-los com enemics de la llibertat dels Països Catalans.

Cap nacionalista català pot donar suport o cobertura ideològica a ETA o GRAPO, aquestes organitzacions no lluiten per la llibertat sinó per imposar amb les armes uns plantejaments ideològics molt llunyans als que defensa la gran part de la població. A més ETA, amb les seves actuacions als Països Catalans, desacredita el independentisme català car una part del mateix no s’atreveix a condemnar les accions d’ETA i els que ho fem ens veiem obligats a distingir entre terrorisme i la lluita per la llibertat, les accions d’ETA a Catalunya són purament accions terroristes i per assolir la independència dels Països Catalans avui en dia la única via possible no passa per les armes.

ETA Fora de Catalunya!
Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana. 22 de Novembre de l’any 2000.

27 de Maig. NO a la desfilada de l’ Exèrcit Espanyol.

El proper 27 de Maig l’estat espanyol vol donar un pas més en el procés d’espanyolitzar la nostra nació, vol fer una desfilada militar per commemorar el Dia de las Fuerzas Armadas, i vol fer-la a l’ Avinguda de la Diagonal de Barcelona, antiga Avenida del Generalísimo.

És un insult pels catalans que vulguin desfilar a casa nostra les armes i les tropes d’un exèrcit que segons la constitució espanyola és garantia de la “unidad de la patria”, la espanyola clar està. Aquesta desfilada és una amenaça per nosaltres, per tots els que creiem en la llibertat del nostre poble, en tots els que creiem que els exèrcits que han lluitat contra nosaltres en totes les guerres des d’aquell fatídic 1714 no són part del nostre cos social i mai l’acceptarem com a propi.

L’exèrcit espanyol, sempre serà això, espanyol, i per tant negador i de les nostres llibertats. Els catalans hem tingut el nostre exèrcit, el de la Guerra dels Segadors, el del general Moragues, el que va defensar Barcelona i va ser desfet a Almansa, el que va defensar les nostres fronteres sota el comandament d’herois com l’ Andreu Xandri durant la guerra del 1936, aquest és l’Exèrcit que hem de recordar, i no el que ha lluitat enfront seu: l’espanyol!.

Per tot això ens manifestarem el proper 27 de Maig per denunciar aquesta maniobra anti-catalana, i de glorificació d’un exèrcit que ha estat cent cops invasor del nostre país.

27 de Maig! Sortim al carrer!
NO a la desfilada militar de l’Exèrcit espanyol!